VA D’ANIMALS
L’any passat us contí l’història d’una cabra que em vaig trobar a soles, perduda per la muntanya a un lloc on només hi ha urbanitzacions de xalets. Encara no puc entendre com arribaria allà la pobra, però vull dir-vos com acabà: Està feliç i contenta a una granja-escola on la varen portar els de la Protectora d’Animals.
Tan feliç com ho estan Margarita, Pablo i el seu fill a Bel. Bo, igual no perquè estos estan molt millor, mes lliures, més al seu aire en aquell tros de paradís reservat únicament per a alguns privilegiats que poden gaudir de la naturalesa en estat pur. M’encisa veure a Margarita solta pel poble, i asomant-se a la porta de la casa demanant algo per a menjar.
I parlant d’animals (irracionals) pareix mentida com arribes a voler-los. T’entenen perfectament. Un home, mai en la vida sap ni pot entendre el perquè un dia estas trista, o enfadada o melancòlica. Això sel’s escapa. Diuen: esque les dones sou molt complicades. I es queden tan contents i tan tranquils. ¿Per a què calfar-se el cap tenint coses tan importants en què pensar com per eixemple si Villa podrà jugar el proper diumenge perquè està lesionat?…. o coses així.
Un gos, en quant entres per la porta, sap perfectament de quin humor vens. Això és així. I és l’únic capaç de traure’t un somriure en els teus pijors moments. ¡I pensar que hi ha persones que els maltracten o els abandonen!. I no tan sols als gossos, sinò a la resta d’animals. Ahí estan les baralles de galls, de gossos, les corregudes de bous…. Però sempre han hagut classes i en els animals no anava a ser menys.
Canviaria moltissim la cosa si l’animal al que estan clavant-li pulles, banderilles i finalment, l’espasa, en compte de ser un bou fora un cavall. El cavall es intocable, tot el mon el vol, l’admira, el respecta. ¿perquè? És igual d’animal que els altres… coses inexplicables. A totes estes persones que acudixen a veure ben complagudes estos espectacles esgarrifadors, els pregaria que ho pensaren fredament, que canviaren en la seua imaginació el bou pel cavall, i que el vegeren ple de banderilles penjant, xorrant sang i en front a un tio que li fa “monaetes i posturetes” amb un drap.
Conclusió: els “humans” haviem d’aprendre moltissim dels animals en general. Ells respecten la naturalesa, el medi en què viuen i el més important: només maten per a alimentar-se.
Per això, quan veig a Paloma pastant per ací i per allà, lliure totalment, em cau la baba i pense: ¡ai si et vegeren els teus congèneres, ¡quina enveja te tindrien!….