Ací al tossal, tan prop del cel
on tot és pau i serenor
on tan sols l’ombra del voltor
passeja lliure el seu anhel,
desperta un poble dins d’un vel
entre la boira i la ginesta
mentre pels cims guaita la testa
de pur orgull la Penya Bel.
I en el tossal roman silent,
ben clapejat pel verd ginebre,
la pau que duu el vent del Ebre
que encara humit fuig per ponent.
Tanque el meus ulls vers el Turmell
i faig una ferma promesa
jo tornaré, no tingues pressa,
però ara em duu el camí al Rossell.
Tu, dorm en pau, poble de Bel,
al cor dels Ports deixe ta imatge
mai no he rebut tan bon hostatge
ni he estat mai tan prop del cel.
Maig 2009
Colla de Senders del Centre Excursionista de València
E. Barberá Boluda