Un trosset de cel
Hempujat à Bel
capvespred’hivern.
El pobleés un niu
molt à prop del cel.
Del foc à la vora
es parla i es riu;
el fred queda fora
nosaltres al niu.
………
Hempujat à bel
matinetd’estiu:
el sol brilla i riu
al bellmig del cel.
Cap à la muntanya
pelsmasospassem,
en bona companya
d’amicsqu’estimen.
……….
Si pujeu à Bel
mail’olbidareu:
allí encara queda
un trosset de cel!
Palmira Calvo(Hivern 2002)