VERSOS DE PALMIRA AÑO 2002 PROGRAMA 2017

Un trosset de cel

Hempujat à Bel

capvespred’hivern.

El pobleés un niu

molt à prop del cel.

Del foc à la vora

es parla i es riu;

el fred queda fora

nosaltres al niu.

………

Hempujat à bel

matinetd’estiu:

el sol brilla i riu

al bellmig del cel.

Cap à la muntanya

pelsmasospassem,

en bona companya

d’amicsqu’estimen.

……….

Si pujeu à Bel

mail’olbidareu:

allí encara queda

un trosset de cel!

 

Palmira Calvo(Hivern 2002)