Carta a Arturo

Arturo, un altreany que ha passat molt ràpid i en el que la vida ha transcorregut tranquila a Bel, tan tranquila que ens ha donat temps a pensar en una cosa que no està molt a la vista des del poble i per això és més fácil oblidar-se de la seua existencia, encara que sí que es apreciat i visitat, sobretot en una data en concret.

Te’n recordes de lo Molló? Com saps, allí està l’ermita de Bel, es senzilla com tantes altres coses a Bel. Per cert, entre els significats de la paraula “senzilla” està: que no oferix dificultat; que no té artifici ni composició; que manca d’ostentació i ornaments; que manca de exornació i artifici, i expresa ingènua i naturalment els conceptes…

I aquestes definicions de la paraula “senzilla” les utilitze, perque accedir a lo Molló es senzill, no ofereix dificultat; allí està situada l’ermita que a la mateixa vegada es senzilla perque no té artifici ni composició; en ella hi ha dues obres realitzades per dos artistas diferents: una pintura sobre rajoles que representa el poble de Bel que no té exornació i artifici, realitzada pel pintor i professor Juan Antonio Escribà Treig (Mora d’ Ebre) i una escultura que expressa ingènua i naturalment la figura de Jesús.

Aquesta senzilla escultura que du ahí des de 1980 tenia la pintura desgastada i s’ha decidit restaurar-la. Està realitzada en fang i podem dir que té un estil Naïf, el seu autor es deia Teresa ….i era de Mora d’Ebre. Aquesta figura de Jesús la presenta sense anhels de grandesa tècnica, amb una visió personal i infantil que amb una mica d’ imaginació ens porta a l’època romànica, probablement quan Ramon Guimerà Guimerà l’hi va encarregar li va parlar de Bel i de l’estil de la seva església, o potser no …

No vull deixar de nomenar que tant la pintura sobre rajoles com l’escultura es van coure en la Terrissa Pedrola de Miravet.

Arturo, aquest any per Sant Jaume, en lo Molló, lluirà la figura de Jesús amb colors impecables, respectant en la mesura del possible els que la seva creadora va triar. No sé si a tots els agrada el seu estil, el que si sé que és ben vista per molts belencs i no belencs i que té alguna cosa…, sol “caure bé”.

Amb tot afecte,

Rosa Laparra