MORELLA I la Tinença de Benifassà
Ports de Morella. A l 'angle nord-oest del Regne de València hi ha la comarca de Morella, que és el lligam
Geogràfic i Econòmic de Catalunya, València i Aragó. La mola d'Ares de 1.317 m. d'alçada, el Tossal de la
Barbuda i el Turmell de 1.247 m., separem els demarcacions de Morella i del Maestrat, comarques que cal
no confondre, per tal com la contrada morella ha Estat integrada històricament per vils reials, 'és a dir
lliures o exemptes de Senyoriu, mentre que els terrestres del Mesurat, SEGONS el SEU nom manifesta,
eren de la jurisdic del mestre de L'ordre militar de Montesa; sigüent aquest mot citat com ha Històric.
La Tinença de Benifassà AMB Morella i els vils compon 1 Unitat geogràfica, la subcomarca de 186 km2
anomenada encara hui popularment la Tinença, o segueixi la misèria terra que fou de a jurisdiccionals
del
Monestir Cistercenc de Benifassà, fundat el 1.233. Constitueix AQUESTA subcomarca la conca alta del riu
anomenat Verd, Malagraner o de la Sénia, al sud dels tossals de Canta Perdius (1.245 m.), Del Rei (1351
m.) I d'en Canader (1.393 m.), Ia l' nord de la Pena de Bel (1.005 m.) i la Roca Corba. En aquestes
esquerpes muntanyes calzes, en què abundin Els boscos de pins Carrasques, faigs i boixos, és troben
Els Petits pobles de Castell de Cabres, Coratxà, (coratxarencs), el Boixar, (boixarencs), Fredes,
(fredencs), el Ballestar , (ballestarencs), la població de Benifassà, (poblatans o poblencs), i Bel,
(belencs) .. El baix Maestrat comprin la zona costanera Valenciana del 'extrem septentrional, des del riu
de la Sénia Fins al riu Segarra, i el tanquen per l' interior dels Tossals de la Pena de Bel. El Turmell, i la
serra de Valld àngel AMB els Talaies d'Alcalà. Topics dels Ports Els de Bel són gatxos. (Gatxo és el nom
comarcal d'un ocell semblant a la garsa).
La Tinença de Benifassà.
La preservació ha estat possible perquè la zona es va mantenir al marge del desenvolupament econòmic.
La primera fase productivista va ser impossible per la resistència del Monestir i de la Marina a qualsevol
canvi de l'estructura productiva. (El tribunal de Marina era la institució encarregada que es complís la
Llei XIV del rei Ferran VI, titulada "Reial ordenança per al augment i conservació de muntanyes i
plantacions ". De 7 de desembre de 1748) La segona etapa de transformació econòmica ja en la segona
meitat del segle XX, va provocar l'emigració de molts habitants de la Tinença, entre ells Bel, amb gairebé
la despoblació del enclavament, sent els més grans els que es van resistir a aquest problema, la forta
industrialització, sobretot del tema del moble cap a la Sénia,, Ulldecona, Vinaròs i altres parts va donar
molt coratge per emprendre aquest nou camí, sent el poble testimoni i major castigat per la nova era.
Avui dia La Tinença constitueix una de les millors reserves de biodiversitat del continent europeu i és en
aquesta qualitat on radica el gran interès d'aquestes terres a les portes del segle XXI. A partir de 1.910,
la població de la Tinença va ser descendint. Aquesta situació va motivar en 1.981 la reorganització
administrativa dels seus municipis. La Pobla de Benifassà va agrupar Coratxà, El Boixar, Fredes i El
Ballestar, al seu torn el poble de Bel va passar a dependre de Rossell. La incorporació de Bel al terme
municipal de Rossell ha provocat unes fortes expectatives de desenvolupament turístic de les comarques
de l'interior. El Turmell de Xert i les terres d'Ares al Maestrat, La Tinença de Benifassà, les muntanyes
de Vallivana, extenses àrees dels termes de Vilafranca i de Catí, així com gran part de la resta dels Ports
són avui els llocs on la vegetació natural del paisatge mediterrani es troba en millor estat de conservació.
font. El llibre de Cabanilles.
