Benvolgutsbelencs i belenques,

Aquestanym’hatocat a mi! No hi ha orgullmés gran que poder representar encara que sigui per un dia un delspobles que m’havistcréixer, juntamentamb la Sénia i el Mas de Barberans.  Sócnéta de Josep Martí Gisbert i Elvira Gavaldà Benet i fillad’Àlvaro Sabater Gavaldà i Josefa Armengol Bel. Al meuavi no el vaigconéixer. Sé que era barber, un home molt afable i que quan era petita no es despegava de mi. Maiaia en canviem va criar, amb tota la dedicaciói estima del món. Em va explicar alguna anècdota que no se m’hanborratmai. Era un altraèpoca.

En aquestpobletinccosins i tietsprimers i segons i parentiu per totes bandes i gent que conec de fa tantsanys que semblenpart de la mevafamília , cosa que emfa sentir com a casa cada vegada que vinc. Tinc un sentiment de pertanyença a aquestpoble que fa que estiguimolt a gustquanhi estic.

Commoltagentjove, vaigmarxar a Barcelona a estudiar als 17 anys i encara hi visc. Encara que porto molttemps a Barcelona, sempretrobo alguna excusa per venir ambamics o amb familia alguncap de semana per desconectar i carregar piles, envoltadad’unsilenci renovador i un benestara un altre ritme, més tranquil. No sé si éscasualitat, però ara visc a Collserola, en plena muntanya, potser les arrels tiren.

De la familia, josócl’urbanita. El meugermàÀlvar, per contra, cada cop es va establintmés al poble. Quincontrast i diferènciad’estils de vida!Monpadrí Pepe també. Des que es va jubilar, si no puges a Bel , no se’lveu. Sónopcions de vida, cadascúescull el que més li tira. La qualitat de vida que mon germà té molts l’envegen. Jo una mica també, però no és el meumedi, almenys de manera permanent.

Tot i el temps que fa que esticfora, he siguttestimoni, commolts de vosaltres,delscanvis del poble, des que havíemd’anar a buscar l’aigua a la Fontperquè no n’hihavia de corrent i escalfar-la al foc per escurarperquè no n’hihavia de calenta, quanteníem un corral a l’entrada de casa, quan el carrerdelscorrals era de corrals i no hi havien cases… Recordo quea la mevainfànciaenshavíem de colgar ambmantes que no escalfaven de cap manera per no passarfred, recordola fascinació de descobrir  el món de la decoració de les primes, del meu primer trofeu a les birles, de relacionar-me ambtotselsnens del poblei com no, veure el show de la vedette del dissabte de festes i la cara de tothomesperant-la…quins records mésvius!No sé si enguany hi haurà vedette, peròemveure-hofent el pregó, això segur!

Voldriaagraïr a la comissió de festes que emproposéscom a pregonera enguany i a tot el poble en general la sevacordialitat i autenticitat cada cop que emreben i desitjar-vos a totsque la festamajor del 2017siguiespecialment divertida i feliç per a tothom!